La sexualitat és una construcció social i això, en part, vol dir que existeixen moltes formes de manifestar-la i de viure-la. Possiblement tantes com persones.

Tradicionalment, el Treball Social no ha mirat cap a la sexualitat com a objecte d’interès perquè s’ha considerat que es tractava d’una dimensió que pertanyia a l’àmbit privat de les persones, i possiblement també perquè encara ara ens resistim a reconèixer determinades situacions de desigualtat i malestar que estan estretament vinculades a la forma com socialment tractem aquest assumpte.