La Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, arriba als deu anys de la seva aprovació sense que s’hagi realitzat el desplegament normatiu ni les dotacions pressupostàries per donar viabilitat a les mesures, especialment per als infants en situació de risc. Només s’han aprovat quatre decrets que desenvolupen de forma parcial alguns dels serveis, però no el reglament que hauria facilitat la concreció i execució d’aquestes mesures.
És imprescindible sensibilitzar els professionals tant dels Serveis Socials Bàsics (SSB) com dels Serveis Socials Especialitzats (SSE) de la importància d’utilitzar els conceptes tècnics de risc de desprotecció i desprotecció infantil en les seves valoracions i propostes de mesures amb els infants i les seves famílies, i no deixar que siguin substituïts pels conceptes legals de situació de risc i situació de desemparament de la LDOIA.
El treball social amb infància, adolescència i famílies és un dels àmbits d’actuació dels treballadors i les treballadores socials que ha anat guanyant presència tant als SSB com als SSE, i tant en la iniciativa pública com en el tercer sector social. Cal seguir desplegant les diverses Taules Territorials d’Infància coordinant tots els agents implicats i potenciant el treball en xarxa.
També és del tot necessari incrementar i millorar la visió de la política integral de la infància i adolescència a Catalunya, amb una major integració de tots els sistemes implicats i dotant d’una veritable capacitat de decisió amb la possibilitat real de disposar dels recursos necessaris segons el principi de prioritat pressupostària.
