Base de coneixement, identitat i alienació en el treball social. Reflexions sobre un tòpic clàssic que torna a emergir

Claudia Sandra
Krmpotic
Inicials: 
C. S.
ORCID: 
0000-0001-8969-9345
  DOI: https://doi.org/10.32061/RTS2022.222.02
Resum

En un text d’índole teòrica, es reflexiona respecte a la relació entre la base de coneixement, la identitat i l’alienació professional. Si bé remet a una temàtica clàssica en treball social, no és per això menys rellevant en el context actual. Si la base de coneixement és condició necessària per definir el camp i l’autonomia professional, resulta preocupant quan encara es percep la falta de claredat en la definició de la matèria teòrica substantiva d’interès professional. Pensat com un problema de domini, les seves febleses poden explicar les tensions emergents quan s’enfronten les diferents contingències de la pràctica. Es justifica en el plantejament recurrent de professionals i estudiants avançats respecte de la feblesa de la base de coneixement i les manifestacions de malestar identitari que comporta.

Des d’un enfocament hermenèutic, es recuperen i analitzen resultats de recerca pròpia, fonts bibliogràfiques i experiències de formació professional tant en el grau en l’àrea de sistematització de pràctiques preprofessionals com en el postgrau, en l’especialitat del Treball Social Forense a l’Argentina.

S’espera que motivi nous interrogants i materialitzi en recerca sistemàtica.

PDF icon Download article (196.13 KB)
Paraules clau:
Base de coneixement, teories del treball social, identitat professional, alienació, Argentina
Per a citar: Krmpotic, C. S. (2022). Base de coneixement, identitat i alienació en el treball social. Reflexions sobre un tòpic clàssic que torna a emergir. Revista de Treball Social, 222, 31-48. doi:https://doi.org/10.32061/RTS2022.222.02.
Referències bibliogràfiques:

Abbott, P., i Wallace, C. (1990). The sociology of the caring professions. The Falmer Press.

Beddoe, L. (2011). Health social work: Professional identity and knowledge. Qualitative Social Work, 12(1), 24-40.

Blauner, R. (1966). Alienation and freedom: the factory worker and his industry. The University of Chicago Press.

Bourdieu, P. (1991). El sentido práctico. Taurus.

Braverman, H. (1987). Trabalho e capital monopolista: a degradação do trabalho no século XX. LTC.

Doel, M. (2021). Social Work in 40 objects: teaching and learning in the language of things. Cuadernos de Trabajo Social, 34(1), 31-40.

Dubet, F. (2006). El declive de la institución. Profesiones, sujetos e individuos en la modernidad. Gedisa.

Farías Olavarría, F., Hasse Riquelme, V., Burdiles Cisterna, C., i Reyes Pérez, S. (2013). ¿Existen clásicos en el trabajo social? Estudio empírico en el discurso de las/los trabajadores sociales del gran Concepción. TS Cuadernos de Trabajo Social, 10, 1-10.

Fraser, N. (1997). Iustitia Interrupta. Reflexiones críticas desde la posición postsocialista. Siglo del Hombre Editores i Universitat de los Andes.

Garland, D. (2005). La cultura del control. Crimen y orden social en la sociedad contemporánea. Gedisa.

Gusfield, J. (2014). La cultura de los problemas públicos. El mito del conductor alcoholizado versus la sociedad inocente. Siglo XXI Editores.

Haug, M. R. (1975). The deprofessionalization of everyone? Sociological Focus, 8(3),197-213.

Healy, K. (2014). Social Work Theories in context. Palgrave/Macmillan.

Howe, D. (1996). Surface and depth in social work practice. Dins N.

Parton (Ed.), Social theory, social change and social work (p. 77-97). Routledge.

Korn, F. (2016). Clases sociales y otras confusiones en la investigación social. Eudeba.

Krmpotic, C. (2011). De la transición democrática a la regulación postfordista. Efectos en los servicios sociales y en las profesiones de cuidado. Dins B. Lorente Molina (Ed.), Transformaciones del Estado Social. Perspectivas sobre la Intervención Social en Iberoamérica (p. 53-78). Miño y Dávila.

Krmpotic, C. (2020a). El informe social forense como práctica investigativa. Dins A. Ponce de León, S. Amaro i D. Ferreira (Coords.), El peritaje en el Trabajo Social y la defensa de los derechos (p. 39-48). Nova Praxis.

Krmpotic, C. (2020b). Aportes seleccionados de la teoría social para interpretar la experiencia de familia. Dins M. De Martino (Coord.) Trabajo Social con familias: dilemas teórico-metodológicos, éticos y tecno-operativos (p. 63-81). Universitat de La República, INAU e IIN. https://doi.org/10.47428/978-9974-0-1795

Krmpotic, C., i Ponce de León, A. (2017). Diez enunciados para pensar la identidad profesional en Trabajo Social. Una invitación al debate internacional en los albores del siglo XXI. Cuadernos de Trabajo Social, 30(1), 135-147.

Luckmann, T. (1996). Teoría de la acción social. Paidós.

Luhmann, N. (1993). Teoría política del Estado de Bienestar. Alianza Universidad.

Martinelli, M. L. (1997). Servicio social: identidad y alienación. Cortez.

Nozick, R. (1995). La naturaleza de la racionalidad. Paidós.

Payne, M. (1995). Teorías contemporáneas del Trabajo Social. Paidós.

Payne, M. (2001). Knowledge Bases and Knowledge Biases. Journal of Social Work, 1(2), 133-146. https://doi.org/10.1177/146801730100100202

Raya Diez, E., i Caparrós Civera, N. (2014). Del objeto de estudio para la intervención en Trabajo Social. AZARBE, Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 3, 173-179. Revistas científicas Universidad de Murcia. https://revistas.um.es/azarbe/article/ view/198521

Rodrigues, M. (2002). Sociologia das profissões. Celta Editora.

Salcedo Megales, D. (2013). La moral personal, la profesional y la política en el ámbito del trabajo social. Dins L. Rondón García i M. Taboada González (Coords.), Voces para la ética del Trabajo social en tiempos trémulos (p. 175-190). Paraninfo.

Schutz, A. (1974). Estudios sobre teoría social. Amorrortu.

Sousa, P., Caria, T., i Almeida, J. L. (2020). Consciência identitária dos propósitos e meios do Serviço Social: resultados de um estudo empírico dos assistentes sociais. Cuadernos de Trabajo Social, 33(2), 297-312. https://doi.org/10.5209/cuts.64409

Vázquez, O. (2013). Investigar para fortalecer la dimensión política del Trabajo Social: De la sistematización de la práctica a la investigación. Dins A. J. Olalde Altarejos i I. López Ruiz de Azúa (Coords.), VI Jornada de Trabajo Social, Investigación y Trabajo Social: Dialogando desde la intervención (p. 51-57). Universitat del País Basc, EHU.

Wallander, L. (2012). Measuring social workers’ judgements: Why and how to use the factorial survey approach in the study of professional judgements. Journal of Social Work, 12(4), 364–384. https://doi:https://doi.org/10.1177/1468017310387463

RTS - 222
222