Aquest article recull els aprenentatges i les reflexions extrets de l’experiència d’acompanyar equips de serveis socials entre els anys 2017 i 2020 en l’impuls del treball comunitari als seus models d’intervenció. A través de la sistematització del treball fet, s’identifiquen un conjunt d’aspectes clau, de contingut i de procés, que poden contribuir a potenciar aquests canvis en les formes d’atenció i en els models organitzatius que ho han de fer possible.
En un context d’emergència social i sanitària que reclama abordatges més proactius i col·lectius, i el retorn del treball comunitari als encàrrecs dels serveis socials, l’article pretén aportar algunes pistes als futurs processos que s’engeguin amb aquesta orientació comunitària.
En primer lloc, es comença situant el moment actual pel que fa als mandats comunitaris dels documents estratègics dels serveis socials. A continuació, s’aprofundeix en l’anàlisi de les necessitats i els interessos que motiven la demanda de suport per a l’impuls del treball comunitari. Finalment, es presenten les principals fases dels acompanyaments duts a terme i es comparteixen els elements emergents que s’han identificat com a aspectes-palanca d’aquests processos de canvi.
